Saben vostès d’on procedeix l’expressió “la xocolata del lloro”? Del segle XVII, quan les famílies benestants oferien als seus convidats una tassa de xocolata i unes llesques de pa. Una xocolata que també oferien als seus lloros, per mostrar les seves grans fortunes. Quan alguna família adinerada anava a menys, els lloros eren els primers afectats per les mesures de restricció i se’ls retirava la xocolata. Fins que  algú sen va adonar que la mesura suposava un estalvi tant mínim que no solucionava la crisi de l’economia familiar.

Malauradament, quan ens enfrontem a la situació de les finances municipals de Tarragona, hi ha qui ens vol vendre la xocolata del lloro com la solució de la crisi profunda que pateix l’Ajuntament tarragoní.

Cal analitzar la situació difícil dels pressupostos municipals de les nostres ciutats amb la màxima responsabilitat i cercar les mesures necessàries per a redreçar-la. En el cas concret de Tarragona, CiU ja fa dies que denuncia que s’utilitzen les dades econòmiques sense rigor. Per exemple, el PP exigeix la reducció d’un 50% de les despeses de representació i de viatges de l’equip de govern. I perquè no un 40% o un 80%? El tant per cent proposat persegueix un bon titular de premsa? O s’ha fet un estudi detallat que justifiqui la mesura? D’altra banda, es proposa la reducció en un 20% la despesa en assessoria jurídica externa i, perquè no ser més valents i proposar que siguin els propis lletrats municipals qui assumeixin aquest servei en la seva totalitat com en d’altres ajuntaments?

Siguem seriosos quan parlem de pressupostos, de números, d’economia, de la viabilitat de les finances i projectes de l’Ajuntament i per tant de la ciutat de Tarragona. No podem oblidar que totes les mesures que proposem han de tenir un únic objectiu: la millora de la qualitat de vida dels tarragonins i tarragonines en un context de crisi econòmica severa. No es tracta de quedar bé. Es tracta de ser responsables i fer propostes realistes, concretes i coherents.

Què proposa CiU? Renegociar tots els contractes vigents amb els proveïdors actuals, com els de la brossa, de jardineria, de neteja o qualsevol altre servei subcontractat. Eliminar les despeses de protocol, representació i viatges que no siguin vitals per al funcionament de la nostra ciutat. Però no ens enganyem, les partides fonamentals del pressupost de l’Ajuntament i sobre les quals l’Alcalde ha de mostrar coratge i valentia són les relacionades amb el funcionament intern. La reorganització administrativa no només ha d’abastar les empreses públiques; sinó que també ha d’arribar a tots els serveis i departaments municipals; a fi d’aprofitar les diverses sinèrgies que es produeixin.

Entre les mesures a adoptar, sens dubte, caldrà renegociar el deute financer i  analitzar les despeses d’explotació del dia a dia i establir-ne un control estricte. Així mateix, s’ha de prioritzar que l’Ajuntament faci el reconeixement i posterior liquidació del deute no reconegut d’exercicis anteriors que afecta a multitud de proveïdors. Aquests autònoms, petites i mitjanes empreses, són el motor sense el qual cap economia surt del forat de la crisi. La incentivació dels nous emprenedors i de la creació de noves empreses i negocis ha de ser una prioritat absoluta en els pressupostos municipals.  

Tarragona només sortirà de la crisi amb un projecte de ciutat que tingui en el seu nucli la promoció del turisme, del patrimoni i de l’activitat industrial i portuària. Però per fer-ho viable, necessitem un Ajuntament que superi la paràlisi d’aquests darrers quatre anys i que lideri la ciutat.

La política del deute té un límit. Hem d’enterrar l’economia especulativa. El rigor, l’austeritat i la racionalitat que apliquem en el present ens faran més forts en el futur.

És el moment d’obligar el govern a presentar uns pressupostos seriosos, d’acord amb la situació a la que ells mateixos ens han abocat; però que no facin recaure encara més el pes de l’esforç sobre els més vulnerables, que ja fa temps pateixen les conseqüències inexorables d’aquesta crisi injusta. L’equip de govern, des la més absoluta transparència, ha de reconèixer l’endeutament real i elaborar un pla de viabilitat realista, eficaç i responsable per a fer-hi front.

Nosaltres no ens apuntem, com altres  partits polítics, a la cacera del millor titular de premsa i res més.  Mentre alguns parlen de la xocolata del lloro, CiU parla d’economia i de propostes serioses per treballar plegats per una Tarragona amb un futur més just per a tothom.

Un cop més, és el tarannà de cadascú. Uns parlen i altres treballem, i ara és el moment d’anar per feina, i de la feina ben feta!